Illa d’Eivissa

Galeria d’imatges d’Eivissa

Eivissa al sud de les Illes Balears juntament amb Formentera, forma part de les Illes Pitiüses, nom d’origen grec que significa “illes cobertes de pins”. Es tracta d’una illa petita, amb tan sols 45 km de llargada i 25 km d’amplada. Durant la temporada d’estiu, de maig a octubre, és quan Eivissa es transforma en punt de trobada per a gent molt diversa, vinguda de diferents indrets per a gaudir del bon temps i d’unes vacances al costat de la mar Mediterrània. On a més s’hi troba un ambient nocturn incomparable, tot plegat fa d’Eivissa un lloc únic i no només pels amants de la nit.

La costa d’Eivissa presenta moltes entrades amb petites cales i platges d’arena fina, que són un dels seus principals atractius, en algunes de les quals s’hi han desenvolupat els centres turístics on cada estiu s’hi allotgen milers de visitants, mentre que d’altres es mantenen verges com la platja de Ses Salines o la de Es Cavallet, freqüentada per nudistes.

Eivissa ha estat des dels inicis de l’actual moviment turístic, un lloc molt tolerant amb els visitants, i això es deixa sentir especialment a la nit. En els anys 60 fou un punt de referència internacional del moviment hippy, i encara avui en dia, es percep la importància que va tenir per a l’illa, sobretot en els mercats setmanals.

Eivissa gaudeix d’excel·lents connexions aèries amb les principals ciutats d’Europa, i per mar també està ben comunicada amb els ports de Dènia, València i Barcelona a la península i el port de Palma a Mallorca. Per a moure’s per l’interior de l’illa, la millor opció és el cotxe, tot i que hi ha una xarxa de autobusos públics.

Els primers assentaments humans d’Eivissa es remunten a la prehistòria, i a diferència de Mallorca i Menorca s’hi conserven importants vestigis dels Fenicis, els quals fundaren l’actual ciutat d’Eivissa, coneguda amb el nom de Dalt Vila i declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a més de les salines on avui en dia encara s’hi produeix sal per l’evaporació de l’aigua de la mar. Fins al segle XX la població es va mantenir bastant disseminada per tota l’illa, i això explica les petites dimensions de la part antiga dels pobles, sovint formada per una petita església i pocs més edificis. L’arquitectura tradicional d’Eivissa, presenta una tipologia ben diferenciada de la resta d’illes Balears, semblant a la que es pot trobar a Andalusia i al nord d’Àfrica, amb petites cases cobertes per un terrat i emblanquinades.

Latest Comments

  1. Sargantana juny 10, 2015

Leave a Reply