Centre històric de Palma

El centre històric de Palma, amb un traçat medieval de carrers estrets i tortuosos, és la part més interessant pel visitant, on es concentren la major part dels monuments de Palma de Mallorca. Està separat de l´eixampla, per les avingudes. Uns carrers amples, que ocupen el lloc de les antigues muralles renaixentistes, enderrocades a començaments del segle XX. Els restes que en queden, es poden veure a la vessant marítima del casc antic, al Baluard del Príncep, a davant la Seu i al Baluard de Sant Pere. A l´interior dels aparcaments subterranis de Via Roma, també es pot observar-ne un fragment. A n´aquesta part de la ciutat, és on antigament vivia la noblesa mallorquina, a cases que són vertaders palaus, les quals ocupen un lloc destacat dins el seu traçat urbà. Així com les esglésies i convents.

La plaça d´Espanya i el parc de les Estacions, formen un nexe d´unió entre la part antiga de la ciutat i la més moderna, essent el centre neuràlgic del transport urbà, des de on parteixen els trens i autobusos, cap als pobles i centres turístics de Mallorca.

El conjunt monumental de la Seu i el Palau de l´Almudaina, es veuen reflectits a les aigües del llac del Parc de la Mar. Antigament la mar arribava fins al peu de la muralla, fins que es va guanyar el terreny que ara ocupen aquest parc i la carretera que hi passa per davant. Dintre el recinte del Parc de la Mar i destaca, un gran mural ceràmic de Joan Miró, entre altres obres d´art. A la part de dalt d´un portal de la muralla, cap al parc s´hi troba el relleu d´un ferrocarril. Aquesta era la sortida del túnel, que antigament comunicava per ferrocarril l´actual Plaça d´Espanya amb aquest indret, on arribaven els vaixells de passatgers. Entre el carrer de la Portella i el Parc de la Mar es troba la Portella medieval, presenta un arc lleugerament rebaixat amb una clau de volta i les quatre barres de la senyera catalana i aragonesa. Aquesta porta ja formava part del recinte musulmà, i deu el seu nom a les seves reduïdes dimensions. Alguns metres més enllà, cap al Parc de la Mar, s´hi troba la Portella moderna, integrada dins el darrer recinte renaixentista fortificat de Palma i data del 1785.

Al peu de la Seu s´hi troben Ses Voltes, un recinte amb un pati central envoltat de muralles, amb algunes cambres amb coberta de volta de canó, d´on l´espai va prendre el seu nom. Al llarg de dos segles, d´ençà de la seva construcció entre els anys 1774 i 1801, ha tingut diversos usos militars. Actualment és un espai escènic a l´aire lliure i un centre d´exposicions temporals que també allotja una mostra permanent de pintura mallorquina dels segles XIX i XX, amb obres de Joan O´Neille, Antoni Ribas, Joan Bauçà, Ricard Anckermann, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol, Hermenegild Anglada Camarassa, entre d´altres.

A darrera la Seu, a la plaça del Mirador, 5 s´hi troba el Palau Episcopal, començat a construir immediatament després de la creació de la diòcesi mallorquina el 1238. La seva concepció és gòtica, si bé al llarg de la història ha sofert importats reformes. L´edifici es configura amb una planta rectangular al voltant d´una clastra, presidida per una estàtua del Cor de Jesús. A la mateixa plaça, formant angle amb l´edifici del Palau Episcopal, s´hi troba l´Oratori de Sant Pau, de principis del segle XV i d´estil gòtic. Al carrer de Sant Bernat, 1 s´hi troba l´Hospital de Sant Pere i Sant Bernat, edifici que a l´any 1475 fou destinat a hospital per a capellans pobres. La façana presenta tres grans portals barrocs, que es poden inscriure dins l´estil rococó.

Al carrer de l´Almudaina, hi ha la porta de l´Almudaina, corresponent a una de les portes de la muralla romana. A l´època musulmana donava accés a la zona residencial al-Mudayna, d´on prové el seu nom. És molt probable, que els trets essencials de la seva estructura, procedeixin d´una reconstrucció feta durant el segle V, si bé té elements atribuïbles a l´època islàmica i alguns afegitons gòtics.

Als peus del Palau de l´Almudaina, per la part de ponent a l´avinguda d´Antoni Maura, hi ha l´Hort del Rei. Des de temps immemorial constituïa l´hort del palau reial, d´on prové el seu nom. Actualment és un espai obert, amb uns magnífics jardins on es poden contemplar vàries escultures, d´autors com Subirachs (Jònica) o Joan Miró (Dona). Dins del mateix recinte hi ha l´arc de la Drassana, amb una llum de 18 metres en forma d´arc semicircular, lleugerament el·líptic. Aquesta era l´entrada a la drassana reial musulmana, de manera que els emirs mallorquins, tingueren un port sota els murs de la seva residència. Testimoni del poder naval que arribà a tenir la Medina Mayurca (Ciutat de Mallorca, en àrab), durant l´època musulmana.

El Passeig del Born, és un espai urbà rellevant dins la ciutat. Presenta trets de l´urbanisme tradicional amb elements classicistes i romàntics, on hi destaca el gran casal barroc de Can Solleric, convertit actualment en sala d´exposicions. El sentit històric de la paraula ´born´ fa referència, al combat en camp clos de cavallers, que es celebraren a n´aquest lloc. Els terrenys que ocupa, constituïen antigament una cala estreta on hi desembocava el torrent de la Riera. L´any 1613 el torrent fou traslladat a la seva actual ubicació al Passeig Mallorca, per evitar la mortaldat que el seu desbordament ocasionà al llarg de la història, en successives ocasions, com la ploguda del 1403, recordada com Lo Diluvi, que assolà 1500 cases i produí unes 5000 víctimes. Al 1833 es realitzà una important reforma, que li donà el seu aspecte actual. Fou a n´aquest moment, quan es col·locaren les esfinx, conegudes popularment com lleones. A un dels seus extrems, al centre de la plaça Joan Carles I, hi trobem la Font de les Tortugues, erigida en commemoració del jurament com princesa de la futura reina Isabel II. Presenta una tassa circular i un obelisc de pedra de Santanyí, coronat per una rata-pinyada de bronze, símbol heràldic de la ciutat i sostingut per quatre tortugues de bronze. A n´aquest punt, és on es reuneixen els seguidors dels equips de futbol, per celebrar-ne les seves victòries.

L´Avinguda de Jaume III, suposà l´obertura d´una via ampla dins la ciutat antiga, per connectar-la amb l´eixampla de ponent. Té un traçat rectilini i uniforme, amb arcs porticats i façanes homogènies. És una de les vies comercials més actives i exclusives de Palma. Al carrer Concepció, una travessia de l´Avinguda Jaume III davant el Centre de Cultura Sa Nostra, i trobem la font del Sant Sepulcre, que conserva el coll de la font àrab del segle X i un templet del segle XIII.

L´origen del passeig de la Rambla, actualment anomenada Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, és la desviació del jaç de la Riera de 1613, d´acord amb el projecte de construcció del recinte fortificat, de les muralles renaixentistes. Té devers 300 metres de longitud i traçat rectangular, amb un brollador a la part de dalt i l´escultura ´Lugar de encuentro V´ d´Eduardo Chillida, a la part de baix al costat de dues estàtues d´emperadors romans, instal·lades l´any 1937 en homenatge a la Itàlia feixista. Al llarg del seu recorregut, hi ha múltiples parades on es venen flors. L´any 1841 s´hi traslladà el mercat dels dissabtes, que des de la edat mitjana es feia a la propera plaça del Mercat, on també hi hagué el zoco de la ciutat musulmana. Actualment el mercat dels dissabtes es fa als voltants de l´Avinguda Gabriel Alomar i Villalonga.

A la plaça Weyler, 33 s´hi troba el Gran Hotel, un establiment de luxe precursor del turisme a Mallorca. Actualment és un centre cultural, seu de la Fundació la Caixa a Mallorca. Conté una exposició pictòrica permanent, dedicada a Anglada Camarassa. L´edifici fou acabat de construir el 1903 i representa una de les mostres més importants del modernisme a Mallorca, amb una façana ricament ornamentada amb elements escultòrics i ceràmiques. A l´altre costat de la plaça, s´hi troba el forn del Teatre, testimoni del modernisme català, aplicat a la decoració exterior d´un local comercial. Un poc més avall, els números 13 i 14 de la plaça del Mercat, hi ha dos edificis simètrics la pensió Menorquina i l´edifici Casasayas, adscrits dins la tendència modernista de ´l´art nouveau´.

L´edifici de la Misericòrdia, institució benèfica dedicada a acollir indigents, és en el solar de l´antic cementiri del Camp Roig i va ser començat devers l´any 1677, però les obres es perllongaren fins al segle XIX. Actualment depèn del Consell de Mallorca, on hi ha les oficines de Cultura i Esports, un centre cultural, la biblioteca de Cultura Artesana i la Biblioteca Lluís Alemany i Vic. A l´edifici s´hi pot accedir des de el jardí, on s´han instal·lat algunes escultures d´artistes contemporanis, a la Via Roma, o bé des de la Plaça de l´Hospital on es troba l´Hospital General. Construït en el segle XV, d´acord amb la tendència de l´època de centralitzar tots els hospitals d´una mateixa localitat. L´estructura de l´edifici és complexa i heterogènia, degut a les nombroses modificacions sofertes al llarg dels segles. Avui en dia, encara és un hospital. Dins el mateix conjunt s´hi troba l´església de la Sang, amb la talla del Sant Crist de la Sang, que gaudeix de gran devoció a Mallorca.

La Plaça Major, és el centre neuràlgic del casc antic, on arriben els principals carrers comercials per a vianants, com són el carrer de Sant Miquel, Jaume II o el carrer del Sindicat, que s´estén fins a la zona comercial de l´Avinguda Alexandre Rosselló a l´eixampla. L´espai que ocupa és el de l´antic convent de Sant Felip Neri i algunes cases veïnes, a més del lloc on fins el 1823 hi hagué la seu de la Inquisició, la Casa Negre, que fou abolida l´any 1820. La plaça té planta rectangular i el perímetre porticat, sobre el qual s´alcen tres i quatre pisos. Una vegada derruït el casal de la Inquisició, passaren deu anys abans que s´iniciessin les obres de la primera ala, que fou enllestida l´any 1838. Les obres es perllongaren fins ben entrat el segle XX, amb la construcció d´un aparcament subterrani i unes galeries comercials. Sortint cap a la Plaça del Marquès del Palmer, al número 1 s´hi troba l´edifici de l´Àguila el qual comparteix l´estructura metàl·lica del cos inferior amb Can Rei, dos edificis de principis del segle XX , construïts seguint el model del modernisme Català, amb una abundant decoració a les façanes, on destaquen les ceràmiques policromades de la fàbrica mallorquina ´La Roqueta´.

A la Plaça de Cort, el nom de la qual prové de la concentració a n´aquest indret de gran part de les cúries o corts, dels senyorius jurisdiccionals i de les diverses magistratures, abolides per les Corts de Cadis l´Any 1811. S´hi troba l´edifici de l´Ajuntament, el qual allotjà originàriament l´hospital de Sant Andreu, fundat l´any 1230 per Nunyó Sanç, a partir de l´any 1249 fou seu de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca, l´organisme de govern municipal des de mitjan segle XIII fins que el Decret de Nova Planta el va substituir per l´Ajuntament el 1716. La construcció de l´actual edifici de l´Ajuntament s´inicià l´any 1649 i es perllongà fins a mitjan segle XVIII, reprodueix el model de la casa senyorial mallorquina tradicional de tres pisos. La planta baixa té dos portals laterals, amb escuts barrocs i una tribuna central amb el popular banc dels vagos o d´es Sinofos, tret de l´expressió ´si no fos per…´, que es suposa que deien els vagos de la ciutat, excusant-se per no anar a fer feina. A la part de dalt de la façana, hi ha el rellotge conegut popularment amb el nom d´en Figuera. A l´interior de la planta baixa hi destaquen el portal gòtic de l´antic hospital de Sant Andreu, i l´escala que condueix a la planta noble. Aquí hi podem conèixer en Tòfol i na Francinaina, els dos gegants de la Sala.

Al costat de l´edifici de l´Ajuntament, al carrer del Palau Reial hi ha la seu del Consell de Mallorca, un edifici començat l´any 1882 i que representa una de les millors realitzacions del neogòtic mallorquí. Un poc més avall cap al passeig del Born, al carrer Conquistador, 11 s´hi troba l´antic local del ´Círculo Mallorquín´, actualment seu del Parlament de les Illes Balears. L´edifici ocupa els terrenys del convent gòtic de Sant Domingo, enderrocat l´any 1837, amb motiu de la desamortització de Mendizábal. Al mateix carrer hi ha el Palau March, actual seu de la Fundació Bartomeu March Servera, que conté un betlem napolità del segle XVIII i un conjunt d´escultures contemporànies.

El barri de la Gerraria, antigament fou un centre artesà molt actiu, amb els gremis dels gerrers i dels ferrers, amb un gran nombre de tallers d´aquests oficis. Recentment tot el barri ha estat reestructurat, amb la construcció de l´edifici dels jutjats de primera instància i la creació del Passeig de l´Artesania, als voltants de la Plaça de l´Artesania, on s´hi han instal·lat comerços i tallers d´artesans. A la plaça de Quadrado, 9 s´hi troba l´edifici modernista de Can Barceló, del qual en destaquen les ceràmiques policromades, confeccionades a la fàbrica ´La Roqueta´, que ens transmeten un missatge d´esperit burgès. Al mateix barri s´hi troba la Plaça de la Quartera, on durant segles, al menys des de el segle XV, hi hagué l´edifici destinat a dipòsit de gra de la ciutat. Era una institució essencial en èpoques de crisi, deguda a les males collites a l´illa, quan l´alimentació depenia de les importacions de blat, l´anomenat “blat de la mar”. Aquí era emmagatzemat, custodiat, porgat i distribuït. A la part de ponent, ja dins el carrer de la Corderia, hi ha l´esparteria Ca la Seu, fundada el 1510, un dels establiments més antics de la ciutat.

El Call Major, barri jueu des del final del segle XIII al XV, ocupava una extensa zona del sud-est de la ciutat antiga entre el Temple, Sant Francesc i la Calatrava, si bé a l´època musulmana i durant la major part del segle XIII, el Call era vora l´Almudaina, a l´actual carrer del Palau Reial. Els seus habitants formaven una part diferenciada de la resta de la ciutat, ja que el barri era un recinte tancat, envoltat per un mur. Hi hagué dues sinagogues, una a principis del segle XIV, era al solar que actualment ocupa l´església de Monti-sion i l´altre a l´edifici de l´actual Seminari Vell, vora la qual hi havia les escoles hebraiques. El 1435 els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se al cristianisme, any en que formalment s´acabà el judaisme a Mallorca. Els descendents d´una part d´aquest jueus conversos coneguts com ´Xuetes´, marcats per una sèrie de llinatges, que adoptaven dels seus padrins en el moment del baptisme, generalment nobles i mercaders cristians, han estat marginats dins la societat mallorquina fins els anys 60 del segle XX. Essent un dels punts més negres, de la història de Mallorca. La seva xarxa de carrers estrets i carrerons, el configuren com un dels barris populars més representatius de Palma.

El Puig de Sant Pere és l´antic barri de ponent de la ciutat, entre el Baluard de Sant Pere, la Drassana i l´església de Santa Creu. És un dels barris més antics i típics de la ciutat. Ha estat durant segles un nucli de pescadors, de mariners i de menestrals relacionats amb l´activitat de la drassana. Conserva el traçat viari de l´urbanisme musulmà. De l´edifici del gremi de pescadors, al carrer Sant Pere, 25, només queda el portal renaixentista de la capella. El Baluard de Sant Pere, és un dels elements més importants de les muralles renaixentistes, on actualment s´hi troba el museu d´Art Modern i Contemporani de Palma. Conserva restes del sistema hidràulic, destinat al proveïment de l´aigua als vaixells ancorats al port, com els arcs de la sèquia i un gran aljub. Així mateix, conserva una torre d´origen islàmic, de planta quadrada. A n´aquest barri s´hi troben els edificis de la Llonja i el Consolat de la Mar, institució representativa de l´activitat nàutica i comercial d´altres èpoques i, actualment seu de la presidència del Govern de les Illes Balears. Al passeig Guillem Sagrera, hi ha La porta Vella del Moll, que estava al final del carrer de la Mar i constituïa el principal accés a la ciutat per via marítima. Avui només ens ha arribat l´arc d´entrada, el qual fou traslladat a la seva actual situació, quan les muralles foren enderrocades. Entre el carrer de la Mar i la plaça de la Reina, es pot veure l´arc de la Gabella de la Sal, el qual formava part del quart recinte de muralles, originaries del segle XII, a l´època musulmana.

Latest Comments

Leave a Reply