El català a les Illes Balears

1. Situació social del català
2. El català a l’escola
3. El català als mitjans de comunicació
4. El català a l’administració
5. Els topònims
6. Els antropònims
7. Consideracions finals

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, amb variants dialectals a cada una de les illes, si bé a totes elles s’hi troben uns trets comuns, entre els quals destaca el manteniment de formes arcaiques en desús a altres indrets, com és el cas del articles salats; es, sa i so en substitució de el, la i lo.

1.- Situació social del català

El català és una llengua ben viva a les Illes Balears, que conviu amb el castellà, l’altre llegua oficial. A continuació adjuntam dos quadres, extrets de l’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els quals ens mostren una imatge molt clara de la situació actual del català a les Illes Balears.

Per a interpretar aquestes dades s’han de tenir presents dues circumstàncies, que han fet retrocedir considerablement l’ús social del català a favor del castellà. En primer lloc, la repressió que va patir la llengua durant els 40 anys de la dictadura franquista, recloent-la a l’àmbit familiar i la forta immigració, iniciada en els anys 60 del segle XX, amb gent provinent d’altres indrets d’Espanya i que continua avui en dia, més aviat amb Llatinoamericans i gent de l’Àfrica. El fet que el català estàs prohibit a l’ensenyament fins gairebé el final dels anys 70, explica que entre la gent més major el percentatge de persones que sàpiguen escriure en català sigui molt menor, ja que reberen tota la seva educació en castellà. Això ha tingut com a conseqüència, que el fenomen de la diglòssia sigui molt present a la nostra societat. Es a dir, persones amb el català com a primera llengua, però a l’hora d’escriure o llegir utilitzen el castellà.

S’organitzen molts de cursos, per ajudar a aquestes persones a aprendre escriure i llegir en català, però sovint els hi resulta difícil. Sobretot, degut al desconeixement del català estàndard, què és l’emprat en els mitjans escrits.

Un darrer apunt sobre aquestes dades, és que corresponen a la mitjana de les quatre illes, les quals presenten una situació heterogènia. A la Part Forana de Mallorca (tota l’illa excepte Palma) i a Menorca, el pes del català és molt superior, respecte a Eivissa, Formentera, Palma i el municipi de Calvià a Mallorca, on el castellà té una presència més accentuada.

2.- El català a l’escola

Amb la vinguda de la democràcia el català ha anat guanyant terreny a les aules, fins arribar a la situació actual, en que es regeix per un decret de mínims, el qual obliga a impartir al menys la meitat de les classes en català. Però la realitat, és que la immensa majoria d’escoles tenen programes d’immersió lingüística, els quals fan del català l’idioma lectiu mentre el castellà és una assignatura més. Aquest model, s’ha mostrat el més eficient per a garantir el correcte aprenentatge de les dues llengües, degut a que el català està en clara desavantatge en molts àmbits de la societat fora de l’escola.

Això provoca que a la majoria d’escoles, els nins no comencin a aprendre castellà fins els 7 anys. Lo qual no significa que aquesta sigui una llengua aliena per aquests infants, ja que és ben present en tots els àmbits de la nostra societat. Però si és cert, que l’aprenentatge del castellà es retarda.

3.- El català als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació majoritàriament utilitzen el castellà, si bé en tots els àmbits hi ha alternatives en català, sempre molt lligades a subvencions públiques. A més, cal afegir que a la majoria de mitjans en castellà produïts a les Illes Balears, el català no hi està vetat

Pel que fa a la premsa escrita, dels 9 diaris que es publiquen a les illes Balears 7 són en castellà, un és en anglès i un en català amb una audiència minoritària. En canvi, on el català és la llengua predominant, és en les publicacions setmanals o mensuals d’àmbit local, que trobam a tots els pobles.

Referent als mitjans audiovisuals, el castellà torna ser la llengua predominant, tot i que els canals de televisió i ràdio públics de les Illes Balears i Catalunya, ofereixen una bona oferta de qualitat en català.

Per últim, a Internet hi trobam un poc de tot, on el català no és l’idioma predominant, però tampoc queda clar que ho sigui el castellà, ja que en aquest medi trobam moltes webs tractant temes de les Illes Balears en altres idiomes, sobretot en anglès i alemany.

4.- El català a l’administració

Cal distingir entre l’administració de l’estat i la local, a la primera hi trobam òrgans com l’administració de Justícia o la policia, on el català gairebé és inexistent. Mentre per un altre costat tenim l’administració d’Hisenda, que ofereix tota la seva documentació tant en català com en castellà, podent escollir l’idioma a l’hora de realitzar qualsevol tràmit.

En canvi l’administració local, que a més dels ajuntaments cobreix aspectes tan importants com la sanitat o l’educació, és la que aposta decididament per a la recuperació del català. Als funcionaris se les hi exigeixen uns coneixements òptims de català i la documentació sol estar en aquest idioma. Això no significa que els tràmits no puguin fer-se en castellà, però si que es sol donar prominència al català.

5.- Els topònims

Els noms dels llocs fins a la restitució de la democràcia, s’escrivien amb l’ortografia castellana. En canvi avui en dia els noms oficials estan escrits en català, i així les trobarem en els rètols exteriors o en els mapes oficials de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El problema és que a alguns textos estrangers, es segueix emprant l’ortografia castellana i això pot portar confusions a l’hora d’interpretar una adreça. Aquest problema es veu agreujat, pel comportament d’alguns empresaris, que rebutgen l’ortografia catalana, arribant fins hi tot a traduir al castellà els noms dels carrers. Degut al fenomen de la diglòssia esmentat abans, o bé per motius ideològics.

6.- Els antropònims

Durant els 40 anys d’obscuritat, que va suposar la dictadura del general Franco per a la llengua catalana, al Registre Civil els noms de les persones s’havien d’inscriure en castellà. Així ens trobam una gran part de les persones nascudes durant aquest període, amb el nom propi a tota la documentació oficial en castellà, tot i ser coneguts pel seu nom en català. Així et poden haver dit tota la vida Bernat o Margalida, però figurar al document d’identitat com a Bernardo o Margarita. Les persones que hi estan interessades, poden corregir aquesta anomalia, realitzant els tràmits estipulats a tal afecte.

7.- Consideracions finals sobre el català a les Illes Balears

Potser es cert, com indiquen les darreres estadístiques, que els habitants de les Illes Balears amb el català com a primera llengua, ja no són la majoria. Però també es cert, que aquest idioma avui en dia gaudeix d’un prestigi social inqüestionable. I això és així, gràcies a la ferma voluntat de molts illencs, que amb independència del seu origen, han decidit viure, sentir i en definitiva interpretar el nostre món en català.