L´església catòlica, ha tingut una importància cabdal dins la societat mallorquina, al llarg de la seva història. Prova d´això, són els múltiples edificis religiosos que hi ha a tota la illa, els quals sovint són els de més rellevància.
L´església de Santa Eulària, a la plaça de Santa Eulària de Palma, és una de les primeres després de la conquesta cristiana de Mallorca. L´any 1230, ja hi ha documents que en parlen. El temple s´aixecà, probablement sobre un edifici preexistent, seguint el model del gòtic català, de gran solidesa i caracteritzat per la manca d´ornamentació. En el mateix segle XIII fou seu d´importants actes històrics, com el jurament dels privilegis i franqueses del Regne de Mallorca, davant el Gran i General Consell, per part del futur rei Jaume II el 1256. Fins el 1570 no es conclogué la coberta del temple, en forma de volta de creuaria. La façana principal és d´estil neogòtic, realitzada a finals del segle XIX. Al seu interior es guarden pintures gòtiques del segle XV, i el retaule major d´estil barroc.
L´església de Sant Francesc, a la plaça de Sant Francesc, és l´indret on els franciscans el 1281 bastiren el seu convent. La primera pedra fou col·locada pel rei de Mallorca Jaume II. La planta és basilical i d´una sola nau coberta per una volta de creuaria d´estil gòtic. A l´interior s´hi troba el sepulcre de Ramon Llull, realitzat l´any 1487. El retaule major és d´estil barroc i data de 1739. La façana principal fou aixecada entre els anys 1618 i 1621, en substitució de l´anterior gòtica, que havia estat espanyada per un llamp. Al costat de l´església s´hi troba el claustre de Sant Francesc, envoltat per arcs ogivals recolzats damunt cent quinze columnes, creant un conjunt de gran bellesa. A l´exterior hi ha una estàtua d´un indi americà amb Fra Juniper Serra, cap de les missions evangelitzadores de Califòrnia, a Mèxic i als Estats Units d´Amèrica.
El convent de Santa Clara, al carrer del Fonollar, 2 fou fundat l´any 1256 per Caterina Berenguer, abadessa de les clarisses de Tarragona i la seva germana Guillermeta. La base de l´edifici, data del temps de la seva creació, construït damunt substrats d´origen musulmà, dels quals se n´han trobat restes d´una sínia, d´un forn de ceràmica i diverses sepultures. Els corredors del claustre, contenen sepultures gòtiques de les abadesses de gran valor artístic. La sala capitular és del segle XVI i, acull un retaule gòtic dedicat a Sant Joaquim i a Santa Anna. Davall hi ha l´anomenada Casa del Blat, que actualment conté una col·lecció d´eines i mesures antigues. El fons pictòric del convent, compta amb importants retaules gòtics.
L´església de Monti-sion, al carrer Monti-sion, 22 construïda en el segle XVII, amb el seu portal principal molt ornamentat d´estil barroc. Es troba dins l´antic barri jueu i ocupa el solar d´una de les dues sinagogues que hi hagué a Palma, l´altre estava ubicada on hi ha l´edifici del Seminari vell construït dins el segle XVIII, al carrer del Seminari, 4.
El convent i l´església de Sant Jeroni, al carrer de la Porta del Mar, 1, nom popular del monestir de Santa Elisabet d´Hongria, fundat el 1336 per una comunitat de religioses franciscanes, a una casa procedent d´una donació, a la qual al llarg del temps se n´hi han anat afegint d´altres. L´edifici actual té la planta en forma de lletra ela, amb tres pisos que envolten un hort, amb un claustre usat com cementiri de la comunitat. L´església actual data del segle XVII i en destaquen el retaule principal de 1507, amb una imatge de Nostra Senyora de la Consolació, així com unes pintures de Sant Jeroni, d´estil gòtic i un orgue del segle XVII.
Al carrer de Sant Miquel s´hi troben quatre edificis religiosos, al número 21 l´església de Sant Miquel ocupa el solar d´una antiga mesquita musulmana, on segons la tradició es celebrà la primera missa tot just acabada de conquerir Medina Mayurca, nom àrab de la ciutat. Al número 32 s´hi troba el convent de Sant Antoniet, del qual l´únic que es conserva és el claustre barroc de planta el·líptica, construït el 1729. L´església de la mateixa època, damunt l´entrada principal té una figura de Sant Antoni Abat o de Viana, amb un porquet i les flames del foc de Sant Antoni, molt venerat a Mallorca. Al número 48 l´església de Santa Catalina de Sena, és l´únic vestigi que queda del convent de monges dominicanes del segle XVII, derruït el 1963. Els arcs i columnes del claustre s´instal·laren a l´edifici Ramon Llull del Campus universitari. Al número 69 l´església de Santa Margalida, és el que en queda de l´antic convent de les monges agustines, construïda el 1238. El convent fou pràcticament desmantellat, per adaptar-lo a les funcions d´hospital militar. Es conserva una part del claustre i la sala capitular.
El convent i l´església de Santa Magdalena, a la plaça de Santa Magdalena, 4 daten del segle XIV, si bé l´església fou completament reconstruïda l´any 1740. Aquí és on es troben les restes i el panteó de la beata Santa Catalina Tomàs (Valldemossa 1533 – Palma 1574), que ingressà a n´aquest convent i és molt venerada a Mallorca. Anant cap al Passeig del Born, al carrer Sant Jaume, 10 s´hi troba l´església parroquial de Sant Jaume, on a l´any 1236 ja es realitzava el culte, a l´edifici d´una antiga mesquita. L´any 1327 ja es treballava en les obres de l´actual temple d´estil gòtic, amb la coberta de la nau en forma de volta de creuaria, i les claus decorades pels escuts de les famílies nobles, que contribuïren en la seva construcció. El portal principal és posterior, del 1776 i estilísticament s´inscriu dins el barroc tardà. A darrera l´església, seguint el carrer de la Sagristia de Sant Jaume, arribem al carrer Jaquotot, on es troba un altre interessant temple barroc, el convent de les monges caputxines amb l´església de la Puríssima Concepció, on per Nadal s´hi exposa un monumental betlem barroc.
Al carrer de la Concepció, s´hi troba el Convent i l´església de la Concepció, començat a construir el 1576. El conjunt presenta un claustre d´arcs rebaixats, i una església d´una sola nau, coberta per una volta de mig canó amb sis capelles laterals, les quals contenen retaules i altres mostres d´art barroc. Hi destaca la imatge del Sant Crist del Noguer, que gaudeix d´una gran veneració popular.
L´església de Sant Nicolau, al carrer de Sant Nicolau, 14 data del segle XIV, si bé bona part del seu aspecte actual, es deu a reformes realitzades durant el segle XVII. La coberta de la nau i de les capelles és de volta de mig canó. A l´interior destaca el retaule major d´estil barroc i presidit per una representació gòtica de Sant Nicolau, del segle XV.
Santa Creu es troba al cap de cantó, dels carrers Santa Creu i Sant Llorenç, és una de les primeres parròquies de Palma, originària del segle XIV d´estil gòtic, amb la coberta de volta de creuaria excepte el presbiteri, que és de volta nervada. A l´interior es conserven retaules d´estil gòtic i elements barrocs com el retaule major. A davall el presbiteri hi ha la cripta de Sant Llorenç, que inclou el museu parroquial.