L’ametller és un dels arbres més característics del paisatge Mallorquí, el qual entre els mesos de gener i febrer ens ofereix l’espectacle de la seva floració. Se’l creu originari de l’Àsia Central, però ja d’ençà l’època grega es coneix el seu conreu al sud d’Europa. Probablement va ser introduït a Mallorca pels romans, encara que no fou fins el segle XIX quan va tenir la seva expansió, gràcies a la difusió promoguda per la ‘Real Sociedad Econòmica de Amigos del País’. Propiciada per la crisi de la vinya degut a la fil·loxera, i a l’instal.lació d’una xarxa ferroviària interior, que facilità el transport de les ametlles cap al port de Palma. L’ametlla sempre ha estat un cultiu destinat a l’exportació, inicialment se’n feia oli per exportar a les colònies americanes, on era emprat per elaborar productes cosmètics i farmacològics. Amb l’independència de les colònies es començà a exportar el fruit sencer a la península i a l’estranger. L’ametller fou un element important per les rendes agràries de les finques on era cultivat, fins que l’economia de Mallorca donà un gir cap al turisme i s’inicià l’abandonament del camp.
Actualment la producció és baixa i se n’obtenen uns preus molt baixos. Tot això és degut a l’existència de moltes subspècies diferents, i a l’edat d’uns arbres massa vells sembrats a sòls poc fèrtils, on sovint també es sembren farratges pels animals o cereals, el que fa disminuir la seva producció. En definitiva el sector es troba en un procés de retrocés, on no es fan inversions en millores tecnològiques. Mentre a altres zones de clima mediterrani s’estimula el seu conreu, amb la perspectiva d’uns interessants guanys econòmics, sobretot a Califòrnia.
A Mallorca mai han existit indústries revelants d’elaboració de l’ametlla, però si que té un us important a la cuina. Sobretot en l’elaboració de postres; el gató, el gelat d’ametlles i el torró d’ametlla en són uns bons exemples. La llenya de l’ametller es forta i d’un color agradable, però s’esquerda amb facilitat. Per aquest motiu no ha estat emprada massivament per la fabricació de mobles. En canvi si que és molt apreciada, com a combustible per fer foc a la xemeneia.