El Mobylette ha estat una icona de la Mallorca rural, que amb el pas del temps ha deixat de fer sentir el seu estrident so metàl·lic, pels camins i carreteres secundàries de l’illa. A poc a poc, hem deixat de veure aquells homes i dones d’una certa edat, damunt aquesta espècie de bicicleta reforçada amb un petit i característic motor de 49 cc, utilitzat per anar del poble a la finqueta de fora vila, amb un senalló penjat i una caixa al darrera, on portaven els fruits de la terra o qualque eina. Si encara ens remuntam més enrere en el temps, a més de tot lo dit abans, veuríem un home i una dona cavalcant a sobre el mateix Mobylette. Una pràctica, que les regulacions del transit s’encarregaren de suprimir, per motius de seguretat, o bé per pietat dels seus motorets. Després vingueren aquells homes i dones vells amb un casc, que ni tan sols el se llevaven quan baixaven del Mobylette. Fins que el 2003 les lleis europees mediambientals impediren la fabricació del seu petit motor, per ser massa contaminant. Qui ho hagués dit mai, que aquest invent francès del 1949 després d’haver-se’n produït més de 30 milions d’unitats, acabaria així, prohibit, inadaptat als nous temps.
Darrera aquesta imatge bucòlica, s’hi amagava una realitat social molt més dura, l’analfabetisme. Les persones que fins fa uns anys han estat utilitzant el Mobylette, moltes vegades era perquè ni tan sols sabien llegir, el que les excloïa de poder conduir un cotxe. Perquè un dels molts avantatges del Mobylette, era que per a conduir-ho, tal sols es requeria haver fet els 14 anys. Avui en dia, l’analfabetisme entre les persones majors de Mallorca, és gairebé anecdòtic i si n’hi ha algun ,que no ha pogut aprovar l’examen de conduir, ja no va en Mobylette si no amb un micro-cotxe.
La resposta a la pregunta del títol, podria ser a Tunísia o al Marroc, on les regulacions mediambientals no són tan estrictes i encara se’n fabriquen. Així que si voleu veure un Mobylette nou, ja sabeu on heu d’anar.