Patis i cases senyorials a Palma

Dins el traçat urbà del casc antic de Palma de Mallorca, s´hi troben les cases senyorials de l´antiga noblesa mallorquina, testimoni d´un temps passat en que el nobles, propietaris de grans extensions agrícoles, vivien a la ciutat dels ingressos de les seves terres, moltes vegades arrendades als pagesos que les treballaven. Aquesta estructura social perdurà fins gairebé els primers anys 60, quan el turisme va irrompre, transformant una societat i un model econòmic basats en l´agricultura, cap a una economia de serveis.

La major part d´aquestes cases senyorials foren construïdes entre els segles XV i XVI, època en la qual hi havia freqüents contactes entre Itàlia i Mallorca, a causa del tràfic marítim i comercial, per això la seva arquitectura té influències italianes. Passejant pel casc antic es poden admirar els seus patis empedrats, que solen estar guarnits amb plantes i tenir una cisterna a l´entrada, per recollir l´aigua de la pluja. La seva decoració interior sol ser sòbria i de qualitat, amb materials nobles, escàs mobiliari i habitacles continus sense passadissos.

Al carrer de l´Almudaina, 9 s´hi troba Can Bordils, és un dels casals més antics de Palma. En el segle XIII es reconstruí sobre fonaments de l´època musulmana. L´any 1554 s´hi va fer una profunda reforma, a la qual pertanyen les finestres renaixentistes de la façana, damunt les quals hi destaquen els escuts de les famílies Sureda-Sanglada i Sureda-Moyà, antics propietaris de l´edifici. Al segle XIX s´hi col·locà a l´escala un portal renaixentista i l´escut de la família Vilallonga, procedents d´una casa derruïda. El pati és de planta quadrada, amb arcs sostinguts per pilars hexagonals. La coberta del vestíbul, presenta un enteixinat mudèjar. Des de l´any 1982 és propietat de l´Ajuntament de Palma i acull l´arxiu municipal.

Al carrer de l´Almudaina, 4 hi ha el l´antic casal de can Oleo propietat de la família del mateix nom, originària de Menorca, fins ben entrat el segle XX. Més tard fou la seu de la Societat Arqueològica Lul·liana i actualment és propietat de la Universitat de les Illes Balears. En destaca l´escala gòtica del pati, una de les poques que es conserven a Palma. Té una singular barana de pedra, formada per deu plafons amb rosetons circulars de calat ogival. Tota la clastra manté la seva concepció d´espai gòtic. La façana del casal és un parament llis i senzill, sense ornamentació.

Can Marquès, es troba al carrer Sanglada, 2A i és pot visitar de les 10 a les 15 hores, excepte els caps de setmana i festius. És una bona oportunitat per veure l´interior d´una casa senyorial, amb cambres barroques i un oratori privat. La decoració del pati i de l´escala, conserven alguns detalls modernistes.

Can Ordines d´Almadrà, al carrer Morei, 8 conegut també com Can Alabern, consta de quatre plantes i data del segle XVI. La finestra de l´esquerra, a la planta baixa és una de les primeres mostres del renaixement a Mallorca. A la planta noble hi destaca una finestra gòtica, situada entre els dos balcons. El porxo té finestres conopials, i un voladís de mènsules amb motllures al capdamunt. Crida l´atenció la carota monstruosa, situada a la cantonada del carrer de l´Almudaina. A l´interior, el vestíbul té enteixinat de fusta, el portal de l´esquerra és renaixentista i el de la dreta gòtic, on hi ha dues figures femenines amb el dit índex sobre el llavi amb la inscripció ´Tu nube atque tace. Donant arcana cylindros´ (Casa´t i calla. El silenci et proporcionarà joies). Davall la llotja adossada a la paret, hi ha una làpida funerària romana, anomenada ´Ara Manlia´. És un dels pocs restes de la necròpolis romana, que fou trobada en els anys quaranta, durant una reforma de la qual l´escala i la llotja en són fruit.

Al carrer d´en Morei, 9 s´hi troba Can Olesa, construït el segle XVI amb un pati dels més notoris de la ciutat, presenta una gran harmonia en la integració dels diferents elements arquitectònics i la integració de diferents estils artístics. La façana, dividida en tres plantes, presenta una rica ornamentació renaixentista.

Al carrer de la Portella, 5 s´hi aixeca Ca la Gran Cristiana, seu del Museu de Mallorca. Constitueix un dels més remarcables casals de grans dimensions. El 1634 el primer comte d´Aiamans el va fer edificar damunt unes cases més antigues, de les quals encara es poden veure empremtes d´arcs, finestres i portals deixats descoberts a la façana. Els balcons de la façana, presenten baranes de ferro barroques i el porxo a la part de dalt, té les finestres d´inspiració gòtica. En el subsòl de l´edifici es conserva en part una casa d´origen musulmà, que data del segle XII, damunt les restes de la qual es bastiren unes cases gòtiques, antecedents de l´actual edifici.

La posada de la Cartoixa, o cal Comte d´Espanya, és un edifici d´origen gòtic, tot i que l´any 1732 va ser objecte d´una gran reforma. Es troba al carrer de la Portella, 12. Des de el 1626 fins al segle XIX, fou posada de la Cartoixa de Valldemossa. Del caràcter auster i senzill de la construcció, es desmarca el portal barroc, coronat per la imatge de Sant Bru, fundador de l´ordre de la Cartoixa, davall la qual hi ha l´escut dels cartoixans. Del portal hi penja una cadena de ferro, el que ens recorda que ha estat estatge reial.

Un poc més avall, al mateix carrer Portella, 14 amb una façana a la vessant marítima del casc antic, s´hi troba Ca la Torre, actual seu del Col·legi d´Arquitectes de Balears. Fou construït el 1696, damunt un antic edifici del segle XV. La clastra no ocupa un lloc central i es troba protegida per dos grans paraments amb merlets, corresponents a les muralles medievals.

L´edifici de Can Catlar, al carrer del Sol, 7 també conegut com cal marquès del Palmer o Can Descatlar, d´ença de 1442 acollí la Seca, casa d´encunyació de l´antiga moneda mallorquina. El seu origen és gòtic, si bé el seu aspecte actual d´inspiració renaixentista, és degut a una reforma de mitjan segle XVI. L´escala del pati és del segle XIX i la decoració interior del segle XVIII, d´estil rococó. A la finestra de la dreta de la planta baixa, hi ha un enigmàtic relleu d´una figura femenina, que es clava una espasa, probablement en referència a la llegenda romana de Lucrécia.

Al carrer Can Savellà, 6 s´hi troba Can Vivot o Can Sureda. L´any 1690 s´hi realitzà una profunda reforma i s´hi afegiren algunes cases veïnes, entre les que destaca la Gabella de la Sal d´en Catlar, dipòsit de sal del qual es conserven uns arcs apuntats del segle XIII. Les restes més antigues de tot el conjunt són els cellers, d´origen musulmà. La façana té una escassa ornamentació, en contraposició a l´interior, al qual s´hi accedeix des de un vestíbul que dona a la clastra principal, amb planta rectangular i columnes de marbre vermell. A la planta noble, s´hi accedeix des de una esvelta escala, on hi destaquen tres arcs de mig punt. L´interior té una rica decoració en estuc, i pintures al fresc de temàtica mitològica. Compta també amb un ric conjunt de tapissos i domassos, a més d´una biblioteca amb un important fons.

L´edifici de l´actual Centre de Cultura Sa Nostra al carrer Concepció 12, és un casal barroc de quatre plantes i pot ser visitat. Un altre casal que també pot ser visitat, és el Casal Balaguer al concorregut carrer Unió, 3, que uneix el passeig Des Born amb la Rambla. Fou cedit a l´Ajuntament de Palma, pel músic Josep Balaguer i Valls, on s´hi ha instal·lat el Cercle de Belles Arts i s´hi acullen exposicions temporals.

El Centre Cultural Contemporani Pelaires, al carrer Can Verí, 3 ocupa un casal d´origen medieval, reformat el segle XVI, que fou seu d´un col·legi de monges trinitàries. Des de l´any 1990, el centre va obrir les seves portes i es dedica a mostres i exposicions temporals d´art contemporani.

Al carrer del Born, 27 s´hi troba el gran casal barroc de Can Solleric, construït el 1763. Actualment és propietat de l´Ajuntament de Palma i és un centre d´exposicions. L´edifici presenta una elegant combinació, dels elements arquitectònics tradicionals mallorquins, amb els decoratius del barroc europeu. El pati és rectangular, envoltat de columnes des de on s´accedeix a la planta noble. La façana presenta una decoració en estuc policromat, amb una llotja de cinc arcs i barana de ferro a la planta noble. A la planta baixa hi ha una cafeteria.

Al carrer de Sant Feliu, 8 s´hi troba Can Sales Menor, un casal d´origen medieval, que després de múltiples reformes presenta una façana d´estil renaixentista, alhora que incorpora elements manieristes, com les figures del portal principal que representen Adam i Eva amb la serp.

Al carrer Sant Feliu, 10 s´hi troba el casal de Les Carasses, també conegut com Can Pavesi, o Can Belloto. El seu origen és medieval, si bé la seva façana actual és d´estil manierista, amb influències genoveses, d´on provenia un dels seus antics propietaris, que el segle XVII hi realitzà importants reformes. Hi destaquen les màscares monstruoses i una cara amb la llengua treta, que donaren lloc al nom popular de les Carasses, a la casa i a tot el carrer de Sant Feliu. Sobre la carota principal hi ha la inscripció ´Eundo´ que equivaldria a dir ´per el que passi´.

Leave a Reply