Parc Natural de Sa Dragonera a Mallorca

L’illa de Sa Dragonera el 26 de gener de 1995 fou declarada Parc Natural, i així es convertí en un referent per la defensa de la natura a Mallorca, després de quasi 20 anys de reivindicació ciutadana i lluita per part de grups ecologistes encapçalats pel GOB, per evitar la seva urbanització. S´hi arriba des de el moll de Sant Elm, on regularment al llarg del dia parteix una embarcació anomenada “Margarita”, que en 20 minuts recorre els 780 m del canal des Freu entre Sa Dragonera i Mallorca. Les reserves es poden fer als telèfons +34 639 617 545 o +34 696 423 933. Del Port d’Andratx també hi parteixen embarcacions.

Té una superfície de 2,88 hectàrees, una llargària màxima de 3.700 m i una alçada màxima de 353 m al puig del Far Vell. El relleu és molt pronunciat a la costa de ponent on es formen espectaculars penya-segats de fins a 300 m, mentre que a la costa de llevant descendeix de manera més suau amb la formació de cales i el petit port natural de Cala Lledó, on es troba el centre de recepció dels visitants amb una exposició damunt Sa Dragonera. Els illots El Pantaleu a 170 m de distància a la costa, davant la platja de Sant Elm, l´illa Mitjana a 300 m i els Calafats a 60 m de Sa Dragonera també formen part del Parc Natural.

Presenta una vegetació molt condicionada per l´escassetat d´aigua, l´efecte de la sal marina en molts d´indrets, la manca de sòl i la intervenció de l´home fins a la dècada dels anys setanta. Les aus marines, rapinyaires i els ocells migratòries són els més representatius de la fauna de Sa Dragonera, on també es troben petits rèptils com la sargantana gimnèsica amb una subespècie endèmica i el dragó comú. Els mamífers autòctons estan representats per quatre espècies de ratapinyades i el dofí mular, una espècie de 2 a 3 metres que sovint s´acosta a la costa.

Al llarg de la història hi ha hagut a Sa Dragonera una activitat humana, per l´aprofitament dels seus recursos, molt condicionada fins el segle XVIII pel perill d´atacs de pirates sarraïns, que utilitzaven l´illa com a plataforma per atacar les costes de Mallorca. La torre de Llebeig bastida el 1585 per tal d’evitar l’entrada de vaixells a la cala del mateix nom, es un vestigi d´aquell temps. Durant l’edat mitjana el falcó pelegrí de Sa Dragonera era molt preuat a la Mediterrània nord occidental, per les seves excel·lents aptituds de caça. La seva explotació depenia de la baronia dels bisbes de Barcelona. L’orxella (Rocella phycopsis) és un liquen que creix sobre les roques dels penya-segats, amb propietats curatives però sobretot molt preuat antigament per l’elaboració de tint color púrpura. La presència de l’home implicà l’explotació de la llenya i la palma de garballó, utilitzada per fer cistells. La recollida de l’aigua de la pluja, ha suposat la construcció de diferents enginys, a una illa semi-àrida on l’única reserva d’aigua es troba a la cova del Moro o de sa Font, a prop de Cala Lledó.

Partint de Cala Lledó, es poden fer tres itineraris a peu, ben senyalitzats:

Itinerani 1: Cala Lledó – Far de Llebeig

Distància: 4.532 m
Altitud màxima: 121 m
Temps del recorregut: 1 hora i 20 minuts

L’itinerari transcorre per un camí en bon estat, molt bo de seguir fins a l’extrem sud de Sa Dragonera, on es troba el far de Llebeig, construït el 1910.

Itinerani 2: Cala Lledó – Far Vell o de na Pòpia

Distància: 3.840 m
Altitud màxima: 352 m
Temps del recorregut: 1 hora i mitja

Per arribar a la desviació que ens duu al Far Vell, construït el 1850, s’ha de caminar uns 400 m cap al Far de Llebeig, per agafar un camí estret i pedregós que puja per una pendent considerable, fent recomanable la utilització de botes de muntanya.

Itinerani 3: Cala Lledó – Far de Tramuntana

Distància: 4.532 m
Altitud màxima: 65 m
Temps del recorregut: 30 minuts

L’itinerari transcorre per un camí en bon estat, molt bo de seguir fins a l’extrem nord de Sa Dragonera, on es troba el far de Tramuntana, construït el 1910.

Leave a Reply