Davant la creixent massificació patida per la Serra de Tramuntana, sorgeixen veus dins el món de l’excursionisme, reclamant la regulació de l’accés a la que és sense cap dubte l’àrea natural més extensa i important de Mallorca, per tal de preservar-ne els fràgils ecosistemes que hi conviuen.
Costa de Banyalbufar, a la Serra de Tramuntana
S’estima que cada cap de setmana visiten la serra unes 30.000 persones, sense cap tipus de regulació, que posen en perill la flora i la fauna. De fet ja existeixen zones d’exclusió, on no es permet accedir-hi sense una autorització de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, sobretot per a protegir els punts de nidificació del voltor negre i l’hàbitat del ferreret, dues espècies protegides i aquest darrer endèmic de la Serra de Tramuntana.
L’excursionisme a Mallorca té a la Serra de Tramuntana el seu màxim exponent, amb uns paisatges únics on la mar mai deixa de ser protagonista. De sempre, les excursions s’han fet pels camins que durant segles serviren com a vies de comunicació pels seus habitants. Uns camins d’una titularitat pública qüestionada, gracies a una manca de regulació al respecte, que ha motivat en alguns casos el seu tancament per part de propietaris de les finques que travessen. Entre els quals, aquesta creixent massificació, crea malestar i rebuig cap als excursionistes, pels perjudicis que els hi ocasiona. Cal destacar, que la propietat de la terra a la serra està distribuïda en grans finques, la majoria de les quals són de titularitat privada.
Des de la Federació Balear d’Excursionisme i Escalada, a la qual hi estan inscrits els vint grups excursionistes que hi ha a Mallorca, es demana el reconeixement del muntanyisme com una activitat esportiva i no lúdica com es ara mateix. Això implicaria el seu sotmetiment a la llei Balear de l’Esport, i l’obligatorietat d’obtenir una llicència amb una assegurança, que cobrís la responsabilitat civil, eventuals indemnitzacions i l’assistència sanitària.
Sovint s’ha debatut la necessitat de fer de la Serra de Tramuntana un gran parc natural, on es regulés tota activitat humana, amb l’objectiu de preservar el medi d’aquest valuós espai natural. Idea que té l’oposició frontal dels influents propietaris de les grans finques. Paradoxalment, a la vegada que reben grans quantitats de diners públics pel manteniment de les seves finques, no volen ni sentir parlar de cap intervenció pública dins les seves propietats.