Xuetes, la història dels jueus conversos de Mallorca

La història dels jueus conversos, és un dels capítols més foscos i sorprenents de la història de Mallorca. Sorprenent, perquè uns fets ocorreguts en el segle XV, suposaren la discriminació i estigmatització d’un grup dins la societat mallorquina, fins a mitjans del segle XX.

El 1435 els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se al cristianisme, any en que formalment s’acabà el judaisme a l’illa. El fet que aquestes conversions no responguessin a un convenciment religiós, propicià que en la clandestinitat, aquests nous conversos continuessin amb les pràctiques de la religió jueva. Per aquest fet, foren perseguits per la Inquisició Espanyola amb més o menys intensitat durant els segles posteriors.

No és fins al segle XVII que es pot començar a parlar dels xuetes, també anomenats xuetons, com els descendents mallorquins dels jueus conversos al cristianisme, que a finals del segle XVII la Inquisició va processar i condemnar per haver practicat la fe jueva, els quals a més duen un dels quinze cognoms considerats per a la resta de l’illa descendents de jueus. Paradoxalment, a Mallorca s’ha demostrat l’existència de mes de dos-cents cognoms d’ascendència jueva, però únicament els portadors d’aquests quinze patiren el rebuig social. Concretament aquests llinatges són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí.

Els xuetes han conformat a Mallorca un grup social discriminat, forçat a l’endogàmia fins al punt que s’ha pogut demostrar la seva diferenciació genètica, respecte a la resta de mallorquins. A més, la gran majoria d’ells han viscut als voltants del carrer del Segell a Palma, avui en dia amb el nom de Jaume II en el centre històric de la ciutat. Ells mateixos s’han identificat com a persones del carrer, en referència a l’esmentat carrer, ja que les paraules xueta o xuetó són considerades ofensives, sinònims d’avar en el català col·loquial de Mallorca. Tot i el seu catolicisme indiscutible, la pròpia església els va discriminar pels estudis eclesiàstics fins el segle XX. De fet, es veieren forçats a l’exercici de professions, per a les quals eren acceptats com ara comerciants o joiers, el que en molts de casos els hi reporta una bona situació econòmica.

Els motius d’aquest rebuig social són difícils d’entendre, però tornant a les condemnes de la Inquisició als practicants de la fe prohibida en el segle XVII, entre altres penes que almenys havien de mantenir-se durant dues generacions als familiars directes dels condemnats, hi havia la prohibició d’ocupar càrrecs públics, fer-se sacerdots o casar-se amb persones que no fossin xuetes. Sembla que per la força del costum, dins la petita societat mallorquina, provocà que aquestes penes es mantingueren molt més enllà de lo estipulat.

Actualment es pot dir que la qüestió xueta a Mallorca està superada, i la discriminació ja forma part del passat. Un passat molt recent, que no ha impedit el ressorgiment de diverses associacions dedicades a la recuperació de la memòria i el llegat jueus a Mallorca.