By Antoni Salvà (Own work) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons
El municipi de Llucmajor presenta una destacable varietat paisatgística en què conjuguen l´àrea muntanyenca del puig de Randa, els imponents penya-segats litorals, les platges, els nombrosos torrents del municipi i la planura on es troba el nucli principal de població. El terme de Llucmajor disposa de la xarxa cicloturística més extensa de l´illa, que inclou recorreguts pel cap Enderrocat o el cap Blanc, cala Pi, el santuari de Gràcia o l´Estanyol.
La zona muntanyenca, amb altures que no superen els 500 m, pertany a l´àrea natural protegida que es dibuixa entorn del puig de Randa, que s´alça sobre la comarca del Pla. Alzines, pins i gramínies decoren els pujols, mentre que a les extenses valls que s´hi troben abunden l´ullastre i cultius d´olivera, de garrover i d´ametller.
Una altra zona protegida oficialment és la dels barrancs de Son Gual i Xorrigo, també a l´àrea del Pla. Poblen la zona nombrosos endemismes botànics, a més de diverses espècies d´avifauna.
A la costa Llucmajor compta amb espais com s´Arenal també conegut com la Platja de Palma, més de quatre kilòmetres de costa entre Palma de Mallorca i Llucmajor, Cala Pi un serè abric on fondegen nombroses embarcacions o el Racó de l´Arena, el litoral de Llucmajor el dominen penya-segats que arriben a fer 100 m d´altura.
El cap Blanc i el cap Enderrocat són els punts costaners en què la plataforma calcària de la marina de Llucmajor limita amb la mar. Tots dos punts han estat declarats zones d´especial protecció per a l´avifauna. Hi habiten nombroses colònies d´aus marines i rapinyaires
Diferents vestigis de l´època talaiòtica fan del terme de Llucmajor un lloc de visita especialment interessant per als amants de la prehistòria. El talaiot de Capocorb Vell és un tombant dels jaciments arqueològics a l´illa, per ser un dels primers excavats i pel seu alt nivell de conservació.
El traçat quadrangular del nucli urbà de Llucmajor és del principi del segle XIV. Molts dels seus carrers estrets amaren el visitant de l´esperit medieval, a través de las façanes de pedra adornades amb curiosos poms.
No obstant això, el pes del llegat patrimonial de Llucmajor el tenen dos edificis religiosos: l´església parroquial de Sant Miquel, que es va construir entre 1781 i 1853, i el convent de Sant Bonaventura, del segle XVII. Entorn a la plaça d´Espanya, hi ha diferents edificis neoclàssics i modernistes: la casa consistorial (1882) i l´antic mercat (1915), avui convertit en peixateria, en són alguns exemples.
Al final del segle XV es fundà, al peu de la Falconera, al puig de Randa, el santuari de la Mare de Déu de Gràcia. Construït com una petita ermita l´any 1449, va ser substituït per una església major durant el segle XVIII.
Al terme de Llucmajor hi ha diferents torres de vigilància ´a cala Pi, l´Estalella i Cap Blanc´, vestigis del sistema defensiu que es va posar en marxa a Mallorca arran de les incursions pirates i corsàries del segle XVI.
A l´interior del municipi també hi ha restes del gran molinar que hi hagué a la zona. L´edifici restaurat del Molí d´en Gaspar en dóna fe.
El cicle festiu d´hivern s´inicia a Llucmajor amb la festa de Sant Antoni, patró dels animals. Als carrers del poble s´encenen els foguerons, petits foguerons en què es torren embotits de porc, i al seu voltant la gent canta cançons i toca la ximbomba. A l´Arenal se celebra un cercavila amb música i caparrots, i a l´Estanyol es balla el ball d´aferrat. El dia després es fa la tradicional beneïda dels animals davant una imatge del sant.
Durant el segon cap de setmana d´agost, Llucmajor acull les festes de Santa Càndida, les més importants de les nombroses celebracions d´estiu que tenen lloc al municipi. Els actes religiosos en honor a aquesta imatge s´alternen amb esdeveniments culturals, concerts i exhibicions de balls populars. Destaca el gran cercavila protagonizat pels gegants i els caparrots i acompanyat de la banda de música.
El cicle de les fires de Tardor de Llucmajor, un dels més populars de l´illa, s´inicia el 29 de setembre, dia de Sant Miquel, amb la primera fira de tardor. Els dos diumenges següents tenen lloc la segona i la tercera fira, on és possible trobar una gran varietat de productes. La setmana gastronòmica, la mostra de productes artesanals i industrials, la fira agrícola i el concurs de ramaderia són alguns dels actes que completen aquesta celebració.