Dia 2 d´agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, la patrona de Pollença, es commemora la victòria dels cristians sobre els corsaris moros de Dragut, que la nit del 30 al 31 de maig de 1550 varen atacar la vila de Pollença. La tradició diu que Joan Mas va invocar la Mare de Déu dels Àngels, gràcies a la qual varen poder vèncer un exercit molt superior, format per 1.500 homes. La celebració comença la nit abans, amb una gran bauxa pels carrers i places de Pollença, que s´allarga fins a la matinada del dia 2, quan a les cinc, la banda de música comença a tocar les seves melodies pels carrers.
L´acció comença a la plaça de l´Almoina, on hi ha la font del Gall, amb la trobada dels capdavanters, Joan Mas per part dels cristians, i Dragut amb el seu lloctinent per part dels moros. A les 7 de l´horabaixa i després que Joan Mas invoqui la Mare de Déu, es produeix un fort xoc dels dos grups de combatents. A poc a poc els moros van reculant seguint el carrer Major. En arribar a can Nogués s´incorpora al combat l´Ajuntament Vella, personatge que representa l´antic orgue de govern a Mallorca de la Universitat. En arribar a l´església de Sant Jordi, tronen els canons dels cristians i es fa un altre combat, representant l´alliberament de les dones, homes i nins que els moros havien tancat dins el temple. El simulacre acaba a l´antic camp de ca n´Escarrinxo, a la sortida de Pollença cap al Port, amb la darrera representació de la batalla que va tenir lloc a prop d´aquest indret. Després de la representació dels tres enfrontaments, l´heroi de Pollença pren la bandera corsària de la mitja lluna i es dirigeix a la parròquia amb la resta de cristians, on es canta un tedèum d´acció de gràcies per la victòria. L´acta es tanca amb la interpretació a la plaça Major de l´Alborada i el Visca Pollença, l´himne de la vila.
Els principals càrrecs del simulacre, del qual es té la primera notícia documentada el 1860, són triats per votació popular les primeres setmanes del mes de juliol.